Menu
Puigcerda
PUIGCERDA
dimecres, 7 d’octubre del 2015
dimarts, 14 d’abril del 2015
dilluns, 13 d’abril del 2015
dimarts, 24 de març del 2015
divendres, 13 de març del 2015
dilluns, 2 de març del 2015
dimarts, 24 de febrer del 2015
dilluns, 23 de febrer del 2015
Trompeta de la mort
Trompetes de la Mort
La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grecCantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta,[1] o vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, o orella d'ase, és un bolet comestible apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fà que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc.
Risotto amb Trompetes de la mort amb gorgonzola
Ingredients per a 4 persones:
- 140 g de trompetes de la mort
- 320 g d’arròs carneroli
- 4 escalunyes mitjanes ben picades
- 4 grans d’all picats
- 1 raig de vi blanc
- 1 l de brou de pollastre
- 120 g de gorgonzola
- 30 g de mantega
- oli d’oliva verge extra
Preparació:
Risotto de trompetes de la mort amb gorgonzolaEnrique Marco
- En una cassola amb una mica d’oli, feu coure l’escalunya lentament.
- Afegiu-hi l’all i, ràpidament, les trompetes de la mort.
- Un cop cuit, afegiu-hi el vi blanc i reduïu-ho.
- Incorporeu-hi l’arròs i remeneu-ho.
- Mulleu-ho amb el brou i feu-ho coure durant 10 min.
- Incorporeu-hi el formatge i la mantega, i remeneu-ho.
- Deixeu-ho reposar 2 min i serviu-ho.
diumenge, 22 de febrer del 2015
CEP
Determinación y características
La forma de esta seta es muy característica, quizás similar a la de un tapón de cava. Una de las características más llamativas de esta seta a la hora de determinarla es el color de su sombrero, de color pardo más o menos oscuro, con el borde netamente más claro que el resto; posee una coloración inicialmente blanca, que adquiere poco a poco un aspecto más oscuro. Cutícula lisa, no aterciopelada, viscosa en tiempo húmedo. Los tubos del himenio son al principio blanquecinos, después amarillo-oliva, largos, libres, fáciles de separar del sombrero, no azulean. Los poros primero cerrados y finos, blancos o blanco grisáceo, después amarillo, finalmente verdosos. El sombrero es carnoso y sólido, al principio hemisférico, después convexo y finalmente convexo-aplanado. El pie es robusto, grueso, lleno y sólido, ventrudo de joven para tornarse cilíndrico cuando crece. Color blanco o marrón claro, adornado en su parte superior por un retículo blanco.
dissabte, 14 de febrer del 2015
La Llibreta Viatgera
dilluns, 17 de novembre del 2014
La carerreta (marasmius oreades) |
La carerreta (marasmius oreades)
La carrereta (Cama-sec, corriola, corretjola....), tot i semblar un bolet fàcil, comporta força dificultat a l'hora de triar el dia. Un xic de vent, una mica massa de sol, fred o baixa humitat de seguida ens les deixarà seques i estroncarà la fructificació. Molt preuat pel seu intens i agradable aroma i molt fàcil d'assecar, engalanarà la nostra despensa per poder gaudir d'esquisits plats.
Alguns grans boletaires consideren la carrereta el número 1 de la seva llista, nosaltres li valorem, sobretot, la qualitat d'anar donant-nos alegries en la descoberta del més buscat moixeró, rei dels bolets als prats.
.
dimarts, 11 de novembre del 2014
Moixero
Moixero
El moixeró, l'art de palpar la terra
Ben entrats a la primavera i amb l’ajuda de les seves plujes, els prats començen a despuntar pel color verd
Ingredients
per a 4 persones
ceba, 1 peça
porro, ½ peça
patates, 3 peces mitjanes
brou de pollastre, 1 litre
moixernons secs (deshidratats), 150 grams
oli, 4 cullerades soperes
mantega, 50 grams
parmesano ratllat, 50 grams
sal i pebre al gust
Recepta pas a pas
Dues hores abans posar en remull els moixernons, i conservar l´aigua. Sofregir la ceba amb l´oli, un cop daurada afegir el porro tallat en juliana. Afegir els moixernons sensers prèviament remollats, ben escorreguts. Afegir la patata tallada a daus, el brou de pollastre i una mica d´aigua dels moixernons. Portar a ebullició a foc lent i un cop cuit passar per la batidora.Afegir el formatge parmesano un cop servida al plat, ben calent.
.
Etiquetes de comentaris:
bolets,
carlet,
eLcarlet,
elrovelló.elrovellópinatell,
moixaró
dilluns, 10 de novembre del 2014
La llenega, la llenega per excel·lència, pertany a l'espècie Hygrophorus latitabundus, també anomenada llenega vera o llenega negra per diferenciar-la de la resta de llenegues. Una gran part del nostre territori és terra de llenegues, però el centre llenegaire per excel·lència és la comarca de Solsona. La característica principal del bolet és que la major part de la seva superfície és coberta per una mucositat sorprenent. La funció biològica de la mucositat és la de protegir el bolet dels atacs dels insectes, ja que evita que les mosquetes femelles hi dipositin els ous. Per aquesta raó, en els dies secs o de vent pertinaç, que asseca la mucosa, podem trobar les llenegues corcades.
La resta de llenegues acostumen a tenir colors més blanquinosos, per la qual cosa la majoria s'anomenen llenegues blanques. Algunes tenen força aroma i són buscades amb dedicació. En temps sec, quan la mucositat és poc patent, és quan cal anar amb més cura en la recol·lecció de llenegues blanques, ja que es poden confondre amb bolets tòxics.
A l'hora d'estudiar la llenega, el bon boletaire es fixa en aquesta característica: les làmines contenen uns components que els donen tacte de laminetes de cera. Si agafem una làmina entre els dits i la premem, veurem que es trenca en petites escames que queden entre els dits, com si fossin de cera.
La resta de llenegues acostumen a tenir colors més blanquinosos, per la qual cosa la majoria s'anomenen llenegues blanques. Algunes tenen força aroma i són buscades amb dedicació. En temps sec, quan la mucositat és poc patent, és quan cal anar amb més cura en la recol·lecció de llenegues blanques, ja que es poden confondre amb bolets tòxics.
A l'hora d'estudiar la llenega, el bon boletaire es fixa en aquesta característica: les làmines contenen uns components que els donen tacte de laminetes de cera. Si agafem una làmina entre els dits i la premem, veurem que es trenca en petites escames que queden entre els dits, com si fossin de cera.
Etiquetes de comentaris:
bolets,
eLcarlet,
elrovello,
Elrovellopinatell,
tipusdebolets
dilluns, 3 de novembre del 2014
El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre,[3] amb el marge involut en els exemplars
joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.
El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, fa entre 3 i 5 centímetres d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló(Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre amb dues espècies.
Etiquetes de comentaris:
carlet,
La llanega,
rovell pinatell,
rovello,
tipus de bolets
El Carlet
El Carlet
Barret força carnós, primer hemisfèric o cònic i després convex-aplanat, amb marge estriat. El color es molt variable i depén del tipus de bosc on es faci.Va del groc mel fins el marró-rogent,passant per l'olivaci.Esta recobert de granets marrons,Es pot cuinar amb guissats com a la planxa si son petits .
|
Etiquetes de comentaris:
bolets,
carlet,
El carlet,
el rovello,
El rovello pinatell,
La llanega,
rovelló,
tipus de bolets
El Rovelló
Rovelló
">
Etiquetes de comentaris:
El carlet,
el rovello,
El rovello pinatell,
La llanega,
rovelló,
tipus de bolets
Tipus de bolets Comestibles
Etiquetes de comentaris:
El carlet,
el rovello,
El rovello pinatell,
La llanega,
tipus de bolets
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





