dilluns, 23 de febrer del 2015

Trompeta de la mort


Trompetes de la Mort





La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grecCantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta,[1] o vaqueta negrarossinyolic negrerossinyol negre, o orella d'ase, és un bolet comestible apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fà que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc.
                                                                                                     
Risotto amb Trompetes de la mort amb gorgonzola
Ingredients per a 4 persones:
  • 140 g de trompetes de la mort 
  • 320 g d’arròs carneroli 
  • 4 escalunyes mitjanes ben picades 
  • 4 grans d’all picats 
  • 1 raig de vi blanc 
  • 1 l de brou de pollastre 
  • 120 g de gorgonzola 
  • 30 g de mantega 
  • oli d’oliva verge extra
Preparació:          


Risotto de trompetes de la mort amb gorgonzolaEnrique Marco
  1. En una cassola amb una mica d’oli, feu coure l’escalunya lentament.
  2. Afegiu-hi l’all i, ràpidament, les trompetes de la mort.
  3. Un cop cuit, afegiu-hi el vi blanc i reduïu-ho.
  4. Incorporeu-hi l’arròs i remeneu-ho.
  5. Mulleu-ho amb el brou i feu-ho coure durant 10 min.
  6. Incorporeu-hi el formatge i la mantega, i remeneu-ho.
  7. Deixeu-ho reposar 2 min i serviu-ho.

                                                                        
Risotto de trompetes de la mort amb gorgonzola







diumenge, 22 de febrer del 2015

CEP




Determinación y características

La forma de esta seta es muy característica, quizás similar a la de un tapón de cava. Una de las características más llamativas de esta seta a la hora de determinarla es el color de su sombrero, de color pardo más o menos oscuro, con el borde netamente más claro que el resto; posee una coloración inicialmente blanca, que adquiere poco a poco un aspecto más oscuro. Cutícula lisa, no aterciopelada, viscosa en tiempo húmedo. Los tubos del himenio son al principio blanquecinos, después amarillo-oliva, largos, libres, fáciles de separar del sombrero, no azulean. Los poros primero cerrados y finos, blancos o blanco grisáceo, después amarillo, finalmente verdosos. El sombrero es carnoso y sólido, al principio hemisférico, después convexo y finalmente convexo-aplanado. El pie es robusto, grueso, lleno y sólido, ventrudo de joven para tornarse cilíndrico cuando crece. Color blanco o marrón claro, adornado en su parte superior por un retículo blanco.

dilluns, 17 de novembre del 2014

La carerreta (marasmius oreades)




La carerreta (marasmius oreades)

La carrereta (Cama-sec, corriola, corretjola....), tot i semblar un bolet fàcil, comporta força dificultat a l'hora de triar el dia. Un xic de vent, una mica massa de sol, fred o baixa humitat de seguida ens les deixarà seques i estroncarà la fructificació. Molt preuat pel seu intens i agradable aroma i molt fàcil d'assecar, engalanarà la nostra despensa per poder gaudir d'esquisits plats.
Alguns grans boletaires consideren la carrereta el número 1 de la seva llista, nosaltres li valorem, sobretot, la qualitat d'anar donant-nos alegries en la descoberta del més buscat moixeró, rei dels bolets als prats.
.

dimarts, 11 de novembre del 2014

Moixero

Moixero
 
                               

 

El moixeró, l'art de palpar la terra

Ben entrats a la primavera i amb l’ajuda de les seves plujes, els prats començen a despuntar pel color verdmoixerons de l’herba, és en aquest moment que se’ns presenta el moixeró. L’herba amb una tonalitat lleugerament més fosca, marca el seu recorregut i si bé pot aparèixer de manera esporàdica, també apareixen grans erols en les anomenades moixeroneres. Les moixeroneres acostumen a ser fixes, però amb el pas dels anys, solen desplaçar-se uns metres de manera molt lenta. També, se’n formen de noves o fins hi tot poden desapareixer. A l’inici de temporada, els moixerons són fàcilment visibles ja que l’herba encara no ha crescut massa, però, a mesura que avança la primavera, els moixerons són coberts per l’herba i cal palpar-la bé per poder-los descobrir. Diriem que es tracta d’una manera única de collir bolets







Ingredients                      

                                                     

per a 4 persones
ceba, 1 peça
porro, ½ peça
patates,  3 peces mitjanes
brou de pollastre, 1 litre
moixernons secs (deshidratats), 150 grams
oli, 4 cullerades soperes
mantega, 50 grams
parmesano ratllat, 50 grams
sal i pebre al gust

Recepta pas a pas

Dues hores abans posar en remull els moixernons, i conservar l´aigua. Sofregir la ceba amb l´oli, un cop daurada afegir el porro tallat en juliana. Afegir els moixernons sensers prèviament remollats, ben escorreguts. Afegir la patata tallada a daus, el brou de pollastre i una mica d´aigua dels moixernons. Portar a ebullició a foc lent i un cop cuit passar per la batidora.
Afegir el formatge parmesano un cop servida al plat, ben calent.




.

dilluns, 10 de novembre del 2014

 
 
 
LA LLANEGA
 
 
 

 
 
La llenega, la llenega per excel·lència, pertany a l'espècie Hygrophorus latitabundus, també anomenada llenega vera o llenega negra per diferenciar-la de la resta de llenegues. Una gran part del nostre territori és terra de llenegues, però el centre llenegaire per excel·lència és la comarca de Solsona. La característica principal del bolet és que la major part de la seva superfície és coberta per una mucositat sorprenent. La funció biològica de la mucositat és la de protegir el bolet dels atacs dels insectes, ja que evita que les mosquetes femelles hi dipositin els ous. Per aquesta raó, en els dies secs o de vent pertinaç, que asseca la mucosa, podem trobar les llenegues corcades.

La resta de llenegues acostumen a tenir colors més blanquinosos, per la qual cosa la majoria s'anomenen llenegues blanques. Algunes tenen força aroma i són buscades amb dedicació. En temps sec, quan la mucositat és poc patent, és quan cal anar amb més cura en la recol·lecció de llenegues blanques, ja que es poden confondre amb bolets tòxics.

A l'hora d'estudiar la llenega, el bon boletaire es fixa en aquesta característica: les làmines contenen uns components que els donen tacte de laminetes de cera. Si agafem una làmina entre els dits i la premem, veurem que es trenca en petites escames que queden entre els dits, com si fossin de cera.
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

dilluns, 3 de novembre del 2014

Resultat d'imatges de fotos del rovelló pinetellRovelló Pinetel
El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre,[3] amb el marge involut en els exemplars
 joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.
El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, fa entre 3 i 5 centímetres d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló(Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre amb dues espècies.




El Carlet


                                 El Carlet





Barret força carnós, primer hemisfèric o cònic i després convex-aplanat, amb marge estriat. El color es molt variable i depén del tipus de bosc on es faci.Va del groc mel fins el marró-rogent,passant per l'olivaci.Esta recobert de granets marrons,Es pot  cuinar amb guissats com a la planxa si son petits .


  
       

El Rovelló

Rovelló

">"http://1.bp.blogspot.com/-NbG9 https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3290893980159847961#editor/target=post;postID=4703098678631189613">"http://1.bp.blogspot.com/-NbG9
">

Tipus de bolets Comestibles

Els bolets que no coneguis no els masteguis.