Falca Publicitaria Happy Holiday

<

Trompeta de la mort

Trompetes de la Mort

La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grecCantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta,^[1] o vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, o orella d'ase, és un bolet comestible apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fà que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc.

                                                                                                     

Risotto amb Trompetes de la mort amb gorgonzola

Ingredients per a 4 persones:

• 140 g de trompetes de la mort 
• 320 g d’arròs carneroli 
• 4 escalunyes mitjanes ben picades 
• 4 grans d’all picats 
• 1 raig de vi blanc 
• 1 l de brou de pollastre 
• 120 g de gorgonzola 
• 30 g de mantega 
• oli d’oliva verge extra

Preparació:          

Risotto de trompetes de la mort amb gorgonzolaEnrique Marco

1. En una cassola amb una mica d’oli, feu coure l’escalunya lentament.
2. Afegiu-hi l’all i, ràpidament, les trompetes de la mort.
3. Un cop cuit, afegiu-hi el vi blanc i reduïu-ho.
4. Incorporeu-hi l’arròs i remeneu-ho.
5. Mulleu-ho amb el brou i feu-ho coure durant 10 min.
6. Incorporeu-hi el formatge i la mantega, i remeneu-ho.
7. Deixeu-ho reposar 2 min i serviu-ho.

                                                                        

CEP

Determinación y características

La forma de esta seta es muy característica, quizás similar a la de un tapón de cava. Una de las características más llamativas de esta seta a la hora de determinarla es el color de su sombrero, de color pardo más o menos oscuro, con el borde netamente más claro que el resto; posee una coloración inicialmente blanca, que adquiere poco a poco un aspecto más oscuro. Cutícula lisa, no aterciopelada, viscosa en tiempo húmedo. Los tubos del himenio son al principio blanquecinos, después amarillo-oliva, largos, libres, fáciles de separar del sombrero, no azulean. Los poros primero cerrados y finos, blancos o blanco grisáceo, después amarillo, finalmente verdosos. El sombrero es carnoso y sólido, al principio hemisférico, después convexo y finalmente convexo-aplanado. El pie es robusto, grueso, lleno y sólido, ventrudo de joven para tornarse cilíndrico cuando crece. Color blanco o marrón claro, adornado en su parte superior por un retículo blanco.

La Llibreta Viatgera