dimecres, 7 d’octubre del 2015
dimarts, 14 d’abril del 2015
dilluns, 13 d’abril del 2015
dimarts, 24 de març del 2015
divendres, 13 de març del 2015
dilluns, 2 de març del 2015
dimarts, 24 de febrer del 2015
dilluns, 23 de febrer del 2015
Trompeta de la mort
Trompetes de la Mort
La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grecCantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta,[1] o vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, o orella d'ase, és un bolet comestible apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fà que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc.
Risotto amb Trompetes de la mort amb gorgonzola
Ingredients per a 4 persones:
- 140 g de trompetes de la mort
- 320 g d’arròs carneroli
- 4 escalunyes mitjanes ben picades
- 4 grans d’all picats
- 1 raig de vi blanc
- 1 l de brou de pollastre
- 120 g de gorgonzola
- 30 g de mantega
- oli d’oliva verge extra
Preparació:
Risotto de trompetes de la mort amb gorgonzolaEnrique Marco
- En una cassola amb una mica d’oli, feu coure l’escalunya lentament.
- Afegiu-hi l’all i, ràpidament, les trompetes de la mort.
- Un cop cuit, afegiu-hi el vi blanc i reduïu-ho.
- Incorporeu-hi l’arròs i remeneu-ho.
- Mulleu-ho amb el brou i feu-ho coure durant 10 min.
- Incorporeu-hi el formatge i la mantega, i remeneu-ho.
- Deixeu-ho reposar 2 min i serviu-ho.
diumenge, 22 de febrer del 2015
CEP
Determinación y características
La forma de esta seta es muy característica, quizás similar a la de un tapón de cava. Una de las características más llamativas de esta seta a la hora de determinarla es el color de su sombrero, de color pardo más o menos oscuro, con el borde netamente más claro que el resto; posee una coloración inicialmente blanca, que adquiere poco a poco un aspecto más oscuro. Cutícula lisa, no aterciopelada, viscosa en tiempo húmedo. Los tubos del himenio son al principio blanquecinos, después amarillo-oliva, largos, libres, fáciles de separar del sombrero, no azulean. Los poros primero cerrados y finos, blancos o blanco grisáceo, después amarillo, finalmente verdosos. El sombrero es carnoso y sólido, al principio hemisférico, después convexo y finalmente convexo-aplanado. El pie es robusto, grueso, lleno y sólido, ventrudo de joven para tornarse cilíndrico cuando crece. Color blanco o marrón claro, adornado en su parte superior por un retículo blanco.
dissabte, 14 de febrer del 2015
La Llibreta Viatgera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)